Tot i resultar ràpidament un terme familiar, la mobilitat és un concepte ben nou, plantejat com a alternativa al de “transport”. Mentre que aquest ens fa pensar immediatament en el tràfic pesat i a motor, la mobilitat aspira a integrar sota una mateixa mirada totes les maneres en què ens movem per la ciutat. 

Més enllà dels efectes ecològics del transport, la mobilitat incorpora nous elements al debat, com ara la qualitat de vida, el desenvolupament econòmic, la gestió intel·ligent dels recursos o la convivència ciutadana. Aquesta concepció més ampla està en sintonia amb la recerca d’un desenvolupament sostenible, un nou desafiament a l’hora de pensar la ciutat. La prosperitat i el progrés dels nostres territoris exigeixen atendre en paral·lel l’economia, el medi ambient i la societat. 

El desenvolupament sostenible es va introduir en la legislació estatal en 2011 amb la Llei d’economia sostenible. En aquesta llei es posava damunt de la taula la necessitat de treballar la mobilitat. D’acord amb açò, es va aprovar la Llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana, en què s’estableix que els governs municipals deuen promoure patrons equilibrats de mobilitat urbana. 

Per a concretar-ho, es plantegen els Plans de mobilitat. Aquests tracen el camí cap a una mobilitat baixa en emissions de carbó, amb la participació creixent dels modes no motoritzat i de transport col·lectiu. En els plans de mobilitat es defineixen les accions i estratègies per a garantir un bon servei de transport públic, millorar la qualitat de la xarxa viària o aconseguir un espai públic més humà. Segons la llei valenciana, totes aquelles ciutats de més de 20.000 habitants deuen disposar del seu propi Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS).

D’aquesta manera, l’espai municipal assumeix molt de protagonisme en l’àmbit de la mobilitat. Per la seua incidència en el dia a dia de les persones, la mobilitat deu trencar amb les limitacions tècniques que caracteritzaven el transport, per passar a ser percebuda amb criteris de proximitat, des de l’experiència i el diàleg ciutadà, atenent amb cura l’entorn habitat i els ritmes quotidians que –sovint desapercebudament- donen sentit i construeixen la ciutat on vivim.